Què (o qui) va fer decidir-te a jugar a futbol?
Em va fer dedicar-me al futbol el meu germà gran. Des de el primer moment sabia que el futbol era lo meu i no el basquet (com li hagués agradat a la meva mare per l’altura).
A quina edat vas començar i en quins equips has jugat?
Vaig començar a jugar als sis anys i en el primer equip que hi vaig estar va ser al de la meva escola jugant futbol sala durant dos anys. Després, com vaig veure que m’agradava, em vaig apuntar al Cornellà que també vaig estar dos anys i quant vaig sortir del Cornellà tenia pensant anar a un equip de nenes però al final vaig acabar parant al Sant Ildefons; un equip on he estat tres anys jugant a futbol-11 i per fi aquest any al F.C.Barcelona on ho havia desitjat des de el primer moment en que vaig començar a jugar a futbol. Sempre he jugat amb nens fins ara i ja portava tres anys jugant futbol-11.
Quines creus que són les teves millors virtuts?
La força i el xut.
I en què creus que has de millorar?
He de millorar moltes coses perquè encara soc petita i em falta molt per aprendre però les coses que mes em costen o que he de fer-ho millor és guanyar rapidesa i també he de millorar el remat de cap ja que no vaig molt be en joc aeri i sóc la mes alta de l’equip.
Fins on t'agradaria arribar en el món del futbol?
M’agradaria arribar el mes lluny possible ja que m’agradaria guanyar-me la vida com a jugadora i anar-me’n a Alemanya però si això no es possible també m’agradaria poder quedar-me en el F.C.B ja que estic molt bé i poder arribar a la màxima categoria del Barça i jugar la superlliga i la Copa Catalunya.
A qui t'agradaria dedicar-li el millor gol?
M’agradaria dedicar-li al meu germà Marc perquè encara que no vingui molt a veure’m jugar se que estar molt content de que estigui aquí i per fer que jo jugues a futbol.
Quins són els millors moments que t’ha donat el futbol?
El futbol m’ha donat moltíssims de moments bons que mai oblidaré però el millor és quant hem vaig assabentar de que el Barça em seguia i volia que anés a fer les proves. Em vaig posar molt contenta i sobretot quan em van dir que hem quedava. També l’any passat quan vaig anar a “Elche” a jugar un torneig, no era ni amb el Barça ni l’Espanyol ni cap d’aquest equips. No era molt conegut i encara que no vaig fer un bon campionat em va servir de molta experiència.
Qui és el teu ídol o a qui t'agradaria assemblar-te?
M’agradaria assemblar-me a Zlatan Ibrahimovic i a Fernando Llorente. M’agrada molt la forma de jugar dels dos.
Què li diries a alguna nena a qui l'agradaria provar això del futbol?
Que encara que hi hagi poques nenes que es dediquin és un esport on pots aprendre molt com a jugadora i com a persona.
Vols afegir alguna cosa?
Més que afegir m’agradaria demanar un desig: que el futbol femení sigui considerat com l’esport que és, sense les discriminacions entre nois i noies. Tant de bo la meva generació ho podem viure i gaudir.
I la última, pels pares/mares: Què en penseu de que la vostra filla es dediqui a això del futbol?
Des de sempre hem intentat involucrar al nostres fills en el mon del esport i ha sigut el futbol el escollit per ells. En un nen la cosa és més normal però en una nena al principi xoca una mica més. Encara recordem la primera vegada que la Maria es va apuntar a un club de futbol i al fer la presentació estava ella sola de nena i envoltada de més de cinquanta nens. Només veure la seva cara de il·lusió de poder jugar al futbol independent del nens que hi havia vam saber que el futbol seria el esport de la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada