11-Abr-2012 L'entrevista. Avui: Laia Muñoz

Què (o qui) va fer decidir-te a jugar a futbol?

Al pati de l’escola sempre hi jugava amb els nens, i un dia vaig anar a apuntar-me amb el meu millor amic al club de la ciutat.

A quina edat vas començar i en quins equips has jugat?

Vaig començar a tocar pilota i a aficionar- me amb uns 3 anys, i després vaig començar al Sant Cugat quan tenia 4 o 5 anys, i en aquest equip és on sempre he jugat. Fins ara he jugat amb nens.

Quines creus que són les teves millors virtuts?

Les meves millors virtuts són la velocitat i el regat.

I en què creus que has de millorar?

Crec que hauria de millorar en tancar i fer la cobertura a l’hora de defensar, també hauria d’explotar més l’ u contra u.

Fins on t'agradaria arribar en el món del futbol?

Doncs primer a seguir treballant, i mica en mica anar pujant categories, fins arribar al primer equip del Barça, després m’agradaria, anar als Estats Units o a Alemanya a jugar a futbol, i a veure com és el futbol d’allà.

A qui t'agradaria dedicar-li el millor gol (o parada si ets portera)?

Doncs a la meva família, per tot l’esforç que està fent, i també a alguns ex entrenadors que m’han fet créixer com a futbolista i com a persona.

Quins són els millors moments que t’ha donat el futbol?

El millor que m’ha donat el futbol és, per exemple, fa uns tres anys  el torneig del MIC, que va ser molt disputat i molt emocionant ,  i també un dels partits claus contra l’Espanyol, que va ser per la nit, estava plovent a bots i barrals, i vam guanyar encara que ells no s’ho esperaven.

Qui és el teu ídol o a qui t'agradaria assemblar-te?

Des de petita, molt petita el Ronaldinho, encara que des de que se’n va anar del FCB, m’agrada molt el Gerard Deulofeu o en Cesc Fàbregas, però el meu model a seguir és la Marta Corredera, del primer equip femení. Leo, Xavi i Andrés són d’un altre planeta.

Què li diries a alguna nena a qui l'agradaria provar això del futbol?

Doncs que si està avorrida en la vida, que ho provi i s’hi dediqui perquè el futbol és com la vida, per les persones que han de fer esport, que s’ho passarà molt bé jugant i que gaudirà molt.

Vols afegir alguna cosa?

Sí, dir que aquest any tenia una mica de por, bé por tampoc, però tenia una sensació estranya, perquè durant tota la meva vida he jugat amb nois, i ara em tocava jugar amb noies, doncs volia esmentar que he tingut la sort d’estar en aquest equip, que el nivell de joc és molt alt i les companyes són divertidíssimes.

                                                                                   

I la última, pels pares/mares: Què en penseu de que la vostra filla es dediqui a això del futbol?

Doncs en un principi, quan es va voler apuntar al Sant Cugat, pel fet de ser la única noia vam pensar que no acabaria  ni el primer trimestre. Després, quan vam veure que s’ho prenia seriosament i que era tan ben acceptada entre els nois doncs l’hem anat recolzant en tot el que hem pogut encara que no sempre ha estat fàcil combinar aquest esport amb la vida familiar. Des de sempre hem estat conscients de que el pas al futbol femení havia d’arribar, la sort ha estat que pogués entrar en el Barça i que s’hagi trobat amb un entorn en el que se sent tan a gust.