Què (o qui) va fer decidir-te a jugar a futbol?
Suposo que veure com jugava el meu germà. A casa sempre que podíem jugàvem a pilota i a vegades fèiem partits amb el pare i la mare. Una vegada a l’escola em van veure com jugava i l’entrenador del benjamí em va dir si volia provar-ho a l'equip.
A quina edat vas començar i en quins equips has jugat?
Vaig començar a jugar al futbol als sis o set anys a l'equip de la meva escola, el Llor. Després he estat al Santfeliuenc, al Ciutat Cooperativa, a l'Escola del Barça i des de la temporada passada al femení del Barça. Sempre he jugat amb nens fins arribar al Barça.
Quines creus que són les teves millors virtuts?
La velocitat i el desmarcatge.
I en què creus que has de millorar?
En la definició i en la confiança.
Fins on t'agradaria arribar en el món del futbol?
El meu objectiu és arribar a poder jugar la Superlliga i amb el Barça.
A qui t'agradaria dedicar-li el millor gol?
A la meva família per tot el que m’han ajudat.
Quins són els millors moments que t’ha donat el futbol?
Són molts. Quan era benjamina i em van convocar la primera vegada amb l’equip aleví del meu germà i fins i tot vaig fer un gol. Quan vaig entrar a l’escola del Barça. Quan vaig anar a provar al femení del Barça i vaig fer el meu primer gol al Santboià. Però sobre tot quan a l’escola del Barça em van dir que el femení volia quedar-se amb mi. I també quan vam guanyar la Copa Catalunya l'any passat.
Qui és el teu ídol o a qui t'agradaria assemblar-te?
Com tothom el Messi, el Xavi i l’Iniesta. Però també m’hi fixo molt en els que m’hi assemblo més jugant, com el Villa, el Pedro o el Tello.
Què li diries a alguna nena a qui l'agradaria provar això del futbol?
Que no s’ho pensi més i que ho provi. I si li agrada, que no ho deixi estar si no li surt molt bé perquè ja hi aprendrà. Ha de practicar molt.
Vols afegir alguna cosa?
Sí. Voldria donar les gràcies a tots els entrenadors que he tingut per tot el que m’han ensenyat.
I la última, pels pares/mares: Què en penseu de que la vostra filla es dediqui a això del futbol?
És molt gratificant per a nosaltres compartir amb ella com ho viu i com ho gaudeix (i encara més vestida de blaugrana). I de veure com durant molts anys va superar el fet de "conviure" en un vestidor ple de nens essent l'única nena.
Estem molt agraïts a tots els companys i companyes que sempre l'han acceptat de bon grat. I com no a tots els entrenadors que fins ara s'han creuat en el seu camí, de tot el que li han ensenyat tant esportiva com humanament i de la confiança que sempre han dipositat en ella. Pensem que hem tingut molta sort.
El que sí ens entristeix una mica és el fet de sentir com alguns amics i familiars li donen tant poca importància al futbol femení, tot i el que els hi expliquem. Malauradament, és una vessant de l'esport que tot i millorar dia a dia, encara li queda molt camí per a recórrer.
I per acabar, pel que fa al futbol a la Carla només li podem aconsellar que gaudeixi del moment present sense preocupar-se excessivament pel demà. Que hi posi molt d'esforç, confiança i infinites ganes de superació. Només així tindrà alguna possibilitat d'intentar perllongar el més possible aquest somni d’estar jugant al Barça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada